Sortida: L’Arboç
Arribada: Martorell
 6 h 30 min
Dificultat: Mitjana-Alta
110 km

Recorregut

Ruta per anar a pujar a Montserrat des de l’Arboç, passant per Banyeres del Penedès, Lleger, Cornudella, Cal Margarit, Les Cases Noves de la Riera, Ermita de St. Andreu, El Romaní, La Fassina, Sant Martí de Sarroca, Brugueres, La Rovira Roja, Guardiola de Font-rubí, Sta. Maria de Bellver, Les Casetes d’en Raspall, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere Sacarrera, La Font del Bosc, Coll de Mata, Capellades, La Pobla de Claramunt, Els Plans d’Arau, Ca n’Alzina, Castellolí, Coll del Bruc, Sta. Cecilia i Monestir de Montserrat. De tornada baixada a Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Les Carpes de Villalba, Martorell i Gelida. 

Natura 

Montserrat és una muntanya que et sorprèn, així que la veus. Molt diferent de totes les altres. Ja de lluny, tan sola enmig del paisatge, et crida força l’atenció: segons l’indret d’on la mires, la seva silueta et recorda la fulla dentada d’una serra. Això pot explicar-te’n el nom. Perquè la paraula catalana Montserrat vol dir tant com muntanya serrada. 

Però aquest nom se’t farà encara més entenedor a mesura que t’acostis a la muntanya i que hi vagis pujant. L’aspecte de les roquees et podrà fer imaginar que Montserrat ha estat esculpit, treballat, serrat, per una mà prodigiosa. El poeta Verdaguer, un dels grans autors èpics de la història literària, veia la muntanya com serrada pels àngels. 

De fet, a mans d’àngels o tota sola, damunt un dibuix de penyes estilitzades, la serra és el símbol heràldic de Montserrat. 

El Rocam 

L’origen geològic del massís de Montserrat és sedimentari, i el seu rocam es compon d’un conglomerat de còdols afermats amb ciment calcari. 
Al llarg dels mil·lennis, els moviments tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits. En les seves entranyes, els agents físics, han obert coves, avencs i esplugues. 

Ruta cortesia de Josep Maria Dalmau