Introducció
La idea de la creació d’un museu al Bruc cal buscar-la a primers dels anys setanta del passat segle, en el marc del que s’explica a continuació.
Una altra important circumstància és que tenint una bona amistat amb la família Casas, en Joan Maria Casas de Müller (propietari de “Can Casas Petit”) li va passar les memòries i altres documents referits a les seves excavacions arqueològiques al municipi del Bruc, dutes a terme en el decurs dels anys trenta, quaranta i cinquanta, principalment a les finques que els Casas tenien en el terme municipal. De la mateixa manera se li va permetre l’accés al material arqueològic que Joan Maria Casas guardava, tant a “Can Casas Petit” com en el seu domicili barceloní. També li va facilitar l’accés al Pare Guiu Camps, monjo del Monestir de Montserrat, que vetllava un petit, però molt ric, museu arqueològic referit, principalment, al material trobat per J. Colominas en les coves Freda i Gran (Collbató, anys vint). En Joan Maria Casas també tenia dipositat en aquest museu bona part del seu material i d’altre que en Colominas havia trobat al Bruc (algunes de les peces bruquetanes de Colomines estan en l’exposició permanent del Museu Arqueològic Municipal de Barcelona muntanya de Montjuïc). En Casas també va presentar al Pere Redón a un veí de Collbató, que bon coneixedor d’aquell terme municipal, havia col·laborat en les seves excavacions de la banda sud de Montserrat.
Recerca Arqueològica
Tot aquest bagatge va permetre a Pere Redón poder treballar en diversos punts del territori ja coneguts per en Casas i descobrir-ne d’altres, la qual cosa li va possibilitar reunir una bona col·lecció de material arqueològic. Aquests treballs van abastar, principalment, els estius dels anys 1971 a 1975. Les excavacions van tenir lloc en diversos punts del “Torrent de la Diablera”, les vinyes de la finca denominada “El Castell”, zona de “Can Jorba”, diversos punts de les vinyes de “Can Rovira” (tots ells en el terme del Bruc), i diversos llocs del terme de Collbató, principalment el poblat ibèric situat en la zona de “Les Soleies”, la “Cova Gran”, la “Cova Freda”, la “Cova de les Arnes” i altres punts d’aquest territori collbatoní.
També va explorar altres punts d’interès del Bruc: “El Castell Ferran”, “Sant Pau Vell”, rodalies de Sant Pau de la Guàrdia, la zona del “Camp de Batalla del Bruc”, diverses coves i balmes: “Can Solà”, “Cova del Fonso”, “Cova del Boixà” i altres, la qual cosa li va permetre conèixer bastant a fons la història i la geografia local.
Arribat l’estiu de l’any 1976, en Pere Redón decideix deixar de treballar per l’Ajuntament del Bruc (de forma professional), sense deixar de mantenir relació amb la cultura local, que a partir d’aquest moment exercirà de forma voluntària i sense remuneració.
Aquesta circumstància va fer que proposés a l’Alcalde Emili Muntaner crear un petit museu que acollís totes les troballes fetes fins llavors i les futures que es poguessin fer. La idea va ser ben acollida, el que motivà que l’Ajuntament adeqüés una sala de les golfes de l’edifici municipal (Bruc del Mig, 23), mentre que en Pere Redón s’ocupà de la compra de tres grans vitrines on dipositar el material.
La inauguració va tenir lloc el 15 d’agost de 1977, en el marc de la Festa Major del Bruc. Van presidir l’acte l’Alcalde Emili Muntaner i el Pare Guiu Camps.
Al Bruc, si bé al principi es parlava de crear un museu dedicat a l’escalada montserratina (“Museu de l’Escalada”), en Pere Redón va fer pressió perquè aquesta temàtica no fos l’única. Per aquest motiu va convèncer a l’Alcalde Rafael Escriu i al Regidor de Turisme (entre 2003 i 2008) Miquel Rafa Fornieles (muntanyenc i escalador), que el futur museu inclogués aspectes històrics bruquetans com les Batalles, la Prehistòria, l’Edat Mitja i altres.
En el cas del Bruc, i concretament amb el vist en plau de l’Alcalde Escriu i el Regidor Rafa, va ser en Pere Redón qui va prendre la iniciativa de dur endavant el Museu. Partint de les coses ja dutes a terme, com són l’encàrrec de desenvolupar un audiovisual d’escalada i una bona aportació de material d’escalada de la Família Barbarà, en Pere es va dedicar a localitzar materials relacionats amb les Batalles, les bòbiles del Bruc… i sobre tot adequar l’espai de les golfes de “Can Casas”, aconseguir vitrines de qualitat, i insistir en que el museu tenia necessitat d’aconseguir una bona escala d’emergència.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat, en el marc del projecte turístic “Portals de Montserrat”, va fer una molt important aportació econòmica per poder adquirir una dotzena de vitrines i fer possible la producció de l’audiovisual ja citat i del que es parlarà seguidament.
A l’abril del 2007 i mentre l’espai de les golfes anava essent adequat, es va fer una inauguració del “Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc” i presentació de l’audiovisual “Sensacions Verticals” que l’Ajuntament havia encomanat a la productora Fanàtik Visual. L’acte, que es va fer a la gran Sala d’Actes de l’Ajuntament, a la planta baixa de “Can Casas”, va constituir un èxit total, ja que hi van assistir més de tres-cents convidats. A la sala es van disposar part de les vitrines, així com un espai adequat on es va passar l’audiovisual.
Va ser en aquest moment quan l’Alcalde Escriu i en Pere Redón es van posar d’acord perquè aquest últim, que ja realitzava les funcions (des de 2002) de Tècnic de Turisme i Tècnic de Cultura, de l’Ajuntament, desenvolupés la funció de Director en funcions del Museu, i fos responsable també de vigilar el patrimoni del municipi: Timbaler, Església, Sant Pau Vell… i un llarg nombre de construccions i llocs naturals que fins llavors estaven fora de control.
També va projectar i senyalitzar l’anomenat “Camí de les Batalles” (2007) que uneix el casc urbà del Bruc i Can Maçana, en record dels fets històrics sobradament coneguts.
A partir d’aquest moment es van anar produint, tal i com estava previst, un bon nombre de visites concertades: centres excursionistes, col·legis i instituts, casals de gent gran, grups de gent dels pobles veïns…
A principis de 2012, al comptar amb noves vitrines (aportació de la Fundació Catalunya La Pedrera) i amb més materials per exposar aportats per diverses entitats i persones particulars, es va dur a terme una remodelació, que amb alguns retocs és la que veiem actualment.
Al novembre del 2012 i a conseqüència d’una petició del Director del Museu al president de la Federació d’Espeleologia de Catalunya, es va obtenir, en qualitat de préstec, un bon nombre de peces, antigues i modernes, relacionades amb l’activitat d’aquesta especialitat a Montserrat (“Puetons” i altres llocs subterranis).
Per fi, a començaments de l’any 2010, la Diputació de Barcelona va acabar les obres i va entregar-nos l’escala d’emergència que tanta falta feia. Amb el temps, aquest espai s’ha convertit en una sala expositiva més, la sala numero 5, que acull més de cent fotos de Montserrat i un bon nombre de peces antigues referides a la Verge de Montserrat i l’Abadia.
En l’actual sala d’exposicions temporals (futura sala número 3 del Museu) s’han dut terme un bon nombre d’exposicions temporals (pintura, escultura, fotografia…), totes elles relacionades amb els continguts del Museu i amb el Bruc.
La Família Barbarà
Cal dir que des de l’any 2003 fins a l’actualitat el Museu compta amb l’apreciable col·laboració de la Família Barbarà, que encapçala la Montserrat Barbarà Cortés i el seu marit en Joan Mata Prat. Representen al pare d’ella, l’afamat escalador Josep Barbarà. Contactats per l’Alcalde Escriu i el regidor Miquel Rafa, van escollir el Bruc com a lloc de destí del llegat d’en Josep Barbarà (material d’escalada, llibres i altres publicacions, records tots d’una època pionera…), bona part del qual figura en les vitrines del “Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc”. Com a mostra, destacarem la imatge d’alumini de la Verge de Montserrat que durant tants anys va coronar al cim del “Cavall Bernat”.
El Museu compta des del moment de la seva creació (2007) amb el grup de suport anomenat “Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc”, del qual és Presidenta Montserrat Barbarà. Aquesta associació és l’encarregada d’organitzar, d’acord amb els seus estatuts, la part dinàmica del Museu: programar conferències de les temàtiques de la institució, reproduccions de pel·lícules d’escalada i muntanyisme, presentació de llibres, sortides de camp, principalment de temes tan atractius com són l’excursionisme i l’escalada. Darrerament i com a complement dels “Amics” també duen a terme actes relacionats amb el “Grup Cavall Bernat”.
El Futur del Museu
El Museu, que en els últims anys ha anat prenent entitat, té per endavant un futur brillant. Com a projectes, esperem que a curt termini pugui comptar amb una nova sala (el modernisme bruquetà, el romànic local, la vinya i l’olivera i les bòbiles), i amb una sala destinada a exposicions temporals estable i independent. De materials i idees no en falten, ja que en els magatzems del Museu hi ha un bon nombre d’elements que esperen ser exposats.